Amarcord

Data d'emissió: 22.02.2011

Canal: La Sexta 3

Fitxa tècnica

Guanyadora l'any 1975 de l'òscar a la millor pel·lícula estrangera, per a mi aquesta pel·lícula té, a més d'una qualitat excepcional, uns records entranyables. Si el gran Federico Fellini plasmava en aquesta cinta els seus records de joventut a la seva localitat natal de Rímini, a mi em recorda quan, amb la que havia de ser la meva dona, vam comprar la nostra casa i no teniem ni calefacció, ni antena exterior de televisió, cosa que feia que aquest aparell, enxufat a un vell reproductor de vídeo, es convertís en el nostre cinema domèstic. A més, aquell desembre en que ens vam traslladar a la nostra casa, fou un dels desembres més freds del segle. Així que alli estàvem, al nostre casalot destartalat, passant un fred terrible, cosa que feia que a les vuit o, màxim, a les nou, ens fiquèssim al llit sota tres o quatre mantes i mirèssim velles pel·lícules que familiars i amics ens gravaven de la tele. Una d'aquelles fou la present que, a més, com que ens agafà en una setmana de gran cansament i és de metratge llarg, la vam veure per episodis al llarg de tota una setmana. La música del genial Nino Rota, compositor, entre d'altres, de la música de "El padrino", ens acompanyava en els primers somnis de la nit, fent-nos de música de bressol. Al vespre següent, com que no recordàvem exactament quan vam caure als braços de Morfeu, rebobinàvem éxageradament i revisionavem un troç per allargar-la, perquè ens agradava molt i perquè ja no en teniem cap altre (de moment) per veure.

Tot i que trobo que el tràiler és més aviat sòrdid i que no reflexa bé la màgia de la pel·licula, en ell s'hi veuen reflectides algunes de les escenes més màgiques vistes al cinema: la nevada a la ciutat costanera, amb l'aparició d'un estrany paó reial; el transatlàntic amb les seves milers de llumetes sobre la foscor de la nit; l'escena iniciàtica amb una estanquera descomunal i el curós inventari de culs femenins montant en bicicleta, o quan fan sonar la "Internationale" des del campanar (recordem que ens situem en ple fascisme italià, a la dècada dels anys 30).

La Web 2.0 com a excusa

Permeteu-me que faci un breu parèntesi en els clàssics de cinema, per fer una petita justificació: molta gent em pregunta com és que he creat aquest bloc. La resposta és que això és el resultat, el projecte final, d'un curs efectuat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre la Web 2.0.

Si algú vol informació sobre què carai és això de la Web 2.0 m'ho pot preguntar, ara ja gairebé en sóc tot un expert. De totes maneres, m'agradaria posar-vos un exemple: tothom sap la història del naixement del nen Jesús a Natzaret, oi? Doncs si aquest naixement tingués lloc avui dia, usariem la Web 2.0 per a l'anunciament, per a informar als Reis Mags, per escollir-li un regal, per localitzar-lo. Més o menys seria una cosa així:

El planeta dels simis (Planet of the Apes)

Data d'emissió: 23.02.2011

Canal: La 2

Fitxa tècnica

Adaptació de la novel·la homònima, escrita pel francès Pierre Boulle que, curiosament, també és l’autor d’una altra novel·la que donaria lloc a una gran pel·lícula d’èxit amb la que acabàvem el comentari anterior: El pont del riu Kwai.

Recordada sobre tot pel seu desenllaç, amb un gir narratiu espectacular i sorprenent que li dona un nou sentit a la resta del metratge i que va portar als muntadors a eliminar una seqüència final on Nova, la companya del Taylor interpretat per Charlton Heston, li anunciava el seu embaràs (situació que sí que es dona a la novel·la). Dirigida per Franklin J. Schaffner, la pel·lícula mostra acció, aventures, fantasia i ciència-ficció.

A l’any 1972, en Taylor i la seva tripulació van partir en una nau espacial amb la missió de colonitzar el planeta habitable més proper. Després de comprovar que alguna cosa va malament, aterren en un planeta desconegut habitat per uns simis intel·ligents que utilitzen els humans, que han perdut la seva capacitat de parlar, per a l’experimentació o l’entreteniment. Òbviament, se’n poden fer moltes lectures del que la metàfora representa, des de la immoralitat de l’experimentació amb animals fins a una crítica de la realitat social i política del moment, passant pel racisme i la xenofòbia fins a l’ecologisme.

L’èxit del film fou tan gran que donà lloc a quatre seqüel·les, de les quals no existeix traducció al català: Regreso al planeta de los simios, Huida del planeta de los simios, La rebelión de los simios i La conquista del planeta de los simios, dues sèries de televisió (una d’elles en dibuixos animats) i una de les primeres explotacions comercials massives en forma de productes de merxandatge (la més gran fins l’arribada de La guerra de las galàxies). A més, l’any 2001 el director Tim Burton en feu un remake que no fou gaire reeixit (El planeta de los simios), i fa temps que s'està preparant un nou film sobre la sèrie que durà el títol de Rise of the Apes. A banda d'això, el món simiesc també ha estat objecte de tot tipus de webs (com, per exemple, aquesta en castellà) i de bromes, homenatges o dieu-ne com vulgueu. Una de les més notòries és la que va aparèixer, en forma de musical, a la sèrie d’animació Els Simpsons, que podeu veure a continuació: