Amarcord

Data d'emissió: 22.02.2011

Canal: La Sexta 3

Fitxa tècnica

Guanyadora l'any 1975 de l'òscar a la millor pel·lícula estrangera, per a mi aquesta pel·lícula té, a més d'una qualitat excepcional, uns records entranyables. Si el gran Federico Fellini plasmava en aquesta cinta els seus records de joventut a la seva localitat natal de Rímini, a mi em recorda quan, amb la que havia de ser la meva dona, vam comprar la nostra casa i no teniem ni calefacció, ni antena exterior de televisió, cosa que feia que aquest aparell, enxufat a un vell reproductor de vídeo, es convertís en el nostre cinema domèstic. A més, aquell desembre en que ens vam traslladar a la nostra casa, fou un dels desembres més freds del segle. Així que alli estàvem, al nostre casalot destartalat, passant un fred terrible, cosa que feia que a les vuit o, màxim, a les nou, ens fiquèssim al llit sota tres o quatre mantes i mirèssim velles pel·lícules que familiars i amics ens gravaven de la tele. Una d'aquelles fou la present que, a més, com que ens agafà en una setmana de gran cansament i és de metratge llarg, la vam veure per episodis al llarg de tota una setmana. La música del genial Nino Rota, compositor, entre d'altres, de la música de "El padrino", ens acompanyava en els primers somnis de la nit, fent-nos de música de bressol. Al vespre següent, com que no recordàvem exactament quan vam caure als braços de Morfeu, rebobinàvem éxageradament i revisionavem un troç per allargar-la, perquè ens agradava molt i perquè ja no en teniem cap altre (de moment) per veure.

Tot i que trobo que el tràiler és més aviat sòrdid i que no reflexa bé la màgia de la pel·licula, en ell s'hi veuen reflectides algunes de les escenes més màgiques vistes al cinema: la nevada a la ciutat costanera, amb l'aparició d'un estrany paó reial; el transatlàntic amb les seves milers de llumetes sobre la foscor de la nit; l'escena iniciàtica amb una estanquera descomunal i el curós inventari de culs femenins montant en bicicleta, o quan fan sonar la "Internationale" des del campanar (recordem que ens situem en ple fascisme italià, a la dècada dels anys 30).